Dia Mundial de la Justícia Social - 20 de Febrer

Avui, i en col·laboració amb la FECOM, l'Eix Comercial, l'Slow Shop i l’empresa Supsa Supermercats Pujol, S.L., engegem la Campanya en pro de la Justícia Social i amb molt bona rebuda!

La justícia social es basa en la igualtat d'oportunitats i en el compliment dels drets humans, més enllà del concepte tradicional de justícia legal.

Ens trobem en un món en constant canvi i moviment on la societat es transforma dia a dia, però... ho fa d'una manera justa i equitativa? Els processos i models econòmics evolucionen de forma constant, però de nou ho fan d'una manera justa i inclusiva? En aquest punt trobem la necessitat i la rellevància, com a societats, d’aplicar la justícia social.

La justícia social es fa més necessària que mai en un món globalitzat que, encara que cada vegada més ric, també esdevé més desigual. Però què és la justícia social? La justícia social pretén aconseguir la convivència pacífica i el progrés de les societats. A diferència de la justícia, que busca l'equilibri entre el bé comú i el bé personal, la justícia social fa un pas més enllà i promou el repartiment equitatiu dels béns i serveis. El seu objectiu principal és acabar amb la pobresa i la desigualtat i aconseguir el ple desenvolupament de les persones, siguin d’on siguin.

La pobresa, i la constant vulneració dels drets de les persones, posen en risc la convivència social que es basa en l'ordre i la igualtat. Lamentablement, que hi hagi una Carta Magna dels drets humans no garanteix l’accés a aquests drets, i és aquí on l'existència de la justícia social cobra tot el sentit. Cal crear mecanismes efectius que garanteixin que totes les persones puguin exercir els seus drets, es desenvolupin amb dignitat i així les societats puguin prosperar.

Drets humans, ingredient clau per la justícia social

La connexió entre la justícia social i els drets humans és clara: una no pot existir sense l'altra.

Per tal que una societat sigui justa, ha de respectar els drets humans d'arreu del món i garantir que totes les persones tinguin igualtat d'oportunitats per accedir a elements bàsics per viure plenament, com la sanitat, el treball, l'educació, o l'habitatge.

Totes les persones tenim necessitats bàsiques comunes, que es tradueixen en drets humans fonamentals: el dret a la pròpia identitat, a la supervivència, a l'educació a expressar-nos amb llibertat i a ser tractats amb dignitat i respecte, per exemple.

Pot ser que la pobresa sigui la injustícia més fonamental i més estesa, ja que no permet l'accés a altres drets fonamentals.

Segons l'últim informe sobre Justícia Social a Europa, Espanya ocupa el lloc 24 dels 28 estats membre de la unió europea. Ha baixat deu posicions en tan sols deu anys. Durant aquest temps s'ha detectat un major deteriorament de l'accés al mercat de treball, un augment de l'abandonament escolar i un augment de la pobresa.

Quan aquestes necessitats fonamentals no se satisfan ens trobem davant d'inequitats. El que converteix aquestes situacions en injustícies és que poden ser evitades: no es tracta de problemes irresolubles als quals no puguem fer front, sinó que sovint han estat provocats per persones i persisteixen perquè ningú se’n fa càrrec. La decisió de promoure o de negar la justícia social està en mans de les persones, ja sigui a escala individual, local, nacional o mundial.

El deure de l’Ajuntament de Lleida, recau en el disseny de polítiques públiques destinades a minimitzar la injustícia estructural en l'àmbit local. La nostra tasca ha d'afavorir dinàmiques de reconeixement social que visibilitzin l'invisibilitzat.

Per això, el Dia Mundial de la Justícia Social recordem la necessitat d'eliminar barreres de gènere, edat, origen, ètnia, religió, cultura o discapacitat. Cal treballar perquè la justícia social sigui una realitat. El creixement econòmic no té sentit si no redunda en el benestar real i sostenible de tots i totes.

Quan una societat és justa, ho és perquè protegeix i respecta els drets humans de totes les persones.