EMERGÈNCIES I ACCIO HUMANITÀRIA
Kurdistan, Síria i Turquia
El 6 de febrer diversos terratrèmols van sacsejat el sud de Turquia, Síria i el Kurdistan. L’epicentre ha tingut lloc a les províncies d’Ekinozu i Kahramanmaras i ha afectat una àrea d’uns 400 km al voltant, que inclou grans ciutats de Turquia i el Kurdistan com Gaziantep, Adana, Hatay, Diyarbakir on viuen prop de 12 milions de persones, de les quals més de dos milions són refugiats sirians. El terratrèmol també ha afectat el nord-oest de Síria, les províncies d’Alep, Idleb, Latakkia, Tratous i Hama, també com la regió de l’administració autònoma del nord i est de Síria-Rojava, les ciutats d’Afrin i Kobane.
La xifra de morts ocasionats pels terratrèmols ha superat els 17.500. L'última actualització del Govern turc situa el nombre de morts en 14.351 i en gairebé 64.000 ferits, així com nombrosos danys materials. Milers de persones s’han quedat sense llar a ple hivern, la zona pateix una epidèmia de còlera i les autoritats temen que el nombre de víctimes continuï augmentant, mentre van fent tasques de rescat. La situació es veu agreujada per les baixes temperatures a la regió.
Cal destacar que aquesta nova emergència es produeix en uns territoris castigats per la guerra i les agressions militars on hi ha milions de persones en situació de desplaçaments forçats amb grans necessitats humanitàries i amb tendència clara a agreujar-se. Turquia acull uns 3,6 milions de refugiats sirians, la majoria dels quals viuen a la zona afectada. A Síria els camps de refugiats palestins també s’han vist greument afectats.
En aquest primer moment, les organitzacions humanitàries estan donant suport als esforços de resposta immediata urgent. Davant les devastadores conseqüències del terratrèmol, i la situació d'emergència humanitària a la zona, i amb l'objectiu de ser resolutives, us deixem una sèrie d’informacions i d’enllaços que creiem que poden ser d’utilitat, però sobre tot recordar que es desaconsella recollides de material.
Tot i que les accions neixen de la bona fe i l’admirable solidaritat ciutadana, no sempre tenen un impacte positiu. Un dels perills d’aquestes campanyes és que el volum de la donació sigui tan elevat que acabi sent difícil de gestionar i sigui un destorb per les organitzacions humanitàries que treballen a la zona. La desconeixença de les necessitats reals de la població afectada, la petjada ambiental pel desplaçament, l’impacte sobre les economies locals o les restriccions duaneres dels països on es vol fer arribar l’ajuda són alguns dels motius pels quals també desaconsellem les campanyes de recollida de materials.
Des de l'Àrea de Cooperació, aconsellem que l’ajuda es faci arribar a través d’aportacions econòmiques a aquelles organitzacions humanitàries amb presència a la zona. Per aquest motiu, us adjuntem el següents enllaços, on trobareu informació relacionada, així com les vies per poder fer arribar les vostres donacions.
- Des de la Generalitat de Catalunya, es desaconsellen els enviaments d'aliments, materials genèrics i medicaments, ja que corren el risc de no respondre a les necessitats sobre el terreny i provocar problemes logístics, econòmics i ambientals. I aposta per canalitzar la solidaritat a través de les organitzacions humanitàries a terreny com a mètode més eficient i positiu, i assegurar-se que l'ajut arriba a qui més ho necessita.
- Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) fan una crida als ajuntaments i les institucions supramunicipals a sumar-se a la campanya d'emergència pel procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada pel terratrèmol [...]. Per destinar fons a la campanya d'emergència, es poden fer arribar donacions tant públiques com privades.
- A més, a la pàgina web de la Coordinadora d'ONG de Lleida trobareu el llistat actualitzat de les entitats amb qui podeu col.laborar.
Ucraïna
INFORMACIÓ D'INTERÈS
La Generalitat de Catalunya ha posat a disposició diferent informació en la seva plana web, on podreu trobar tant;
Pautes com a persona refugiada, amb enllaços a procediments i tràmits d'interès per a les persones ucraïneses que heu arribat a Catalunya.
Com col·laborar, on trobareu opcions com l'ajuda a organitzacions, l'acollida d'un familiar o menor, o la aportació de material i d'aliment.
Informació del conflicte, tot adreçant-vos a la plana principal de la web de la Generalitat de Catalunya, trobareu tota la informació relacionada.
REFLEXIONS I PREGUNTES FREQÜENTS
Moltes persones ens heu fet consultes sobre que és millor i que no a l’hora de triar les nostres accions solidaries. Us deixem les FAQS que ha preparat la Coordinadora d'ONGD i aMS de Lleida.
Conec una persona que ha arribat a Lleida des de Ucraïna, què he de fer?
Des del departament de Drets Civils de la regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes han organitzat el primer punt d’acollida a través del SAM – Servei Municipal Atenció Municipal.
El primer pas per aquestes persones es poder anar a les seves oficines per tenir un servei d’assessorament i filtratge de tots els passos que han de seguir aquestes persones que acaben d’arribar.
Dirigeix-te al departament de Drets Civils si vols conèixer en què hi treballen, o bé directament a la informació sobre l'acollida de persones migrades o a informació sobre Ucraïna.
Per què desaconsellem les recollides de materials solidàries?
Tot i que les recollides de material neixen de la bona fe i l’admirable solidaritat ciutadana, no sempre tenen un impacte positiu. Un dels perills d’aquestes campanyes és que el volum de la donació sigui tan elevat que acabi sent difícil de gestionar i sigui un destorb per les organitzacions humanitàries que treballen a la zona. La desconeixença de les necessitats reals de la població afectada, la petjada ambiental pel desplaçament, l’impacte sobre les economies locals o les restriccions duaneres dels països on es vol fer arribar l’ajuda són alguns dels motius pels quals també desaconsellem les campanyes de recollida de materials.
Ens unim a les recomanacions del FCCD quan demana NO fer enviaments:
- L'ajuda triga massa en arribar i es perd temps
- Les recollides de material als municipis suposen un impacte negatiu tant econòmic, ja que distorsiona les economies locals amb l'arribada de materials de fora, com medi ambiental, a causa de la petjada de CO2 que implica el transport fins al destí.
- El transport de materials cap a Ucraïna està sent molt difícil. En el cas de medicaments, cal complir els estàndards de l'Agència Europea de Medicaments i les agències nacionals de cadascun dels països on passi el transport.
- Roba, menjar, medicaments i altres materials útils es poden comprar als països veïns que estan acollint la població que fuig de la guerra.
- Comprar el què calgui a prop implica: contacte proper amb la població afectada i necessitats locals millor identificades i validades.
- És molt més efectiu fer donatius econòmics a organitzacions especialitzades.
Ja hem recollit el material, com el podem fer arribar fins a Ucraïna?
Si ets una empresa o una entitat i disposes d’un cert volum de material que voldries donar, el Port de Barcelona pot rebre aquest material directament a l’espai logístic que ha posat la generalitat a disposició per atendre aquesta necessitat.
Per coordinar la recollida d’aquest material el Banc d’Aliments de Barcelona s’està encarregant de l’organització de la recepció. Contacte per coordinar aquesta recepció al correu electrònic: help4ukraine@bancdelsaliments.org o trucar al telèfon del SAU del Port de Barcelona 932.986.000.
Hauríem d'anar a buscar persones a la frontera d'Ucraïna per portar-les a Lleida o rodalíes?
Moltes persones ens heu trucat preguntant si calia o era prudent anar a buscar gent a la frontera per allunyar-la del conflicte armat i portar-la cap a Lleida. Les nostres recomanacions, sempre pensant en el benestar de les persones, és que NO es facin viatges exprés.
Són moltes les entitats especialitzades que estan treballant en la zona, ja s’han establert diversos corredors humanitaris i s’ha establert punts de suport en les fronteres per atenció a les primeres necessitats de les persones que arriben gestionats per ONGD.
Des de Medyka, enclavament fronterer polonès, ja és un punt clau on autoritats, institucions i ONG faciliten l’entrada, assistència i transport a qui fuig de la guerra d’Ucraïna a llocs segurs de tota la Unió europea, de forma ordenada i sobretot amb una seguretat cap a les persones afectades que no podem oferir individualment.
Anar a buscar persones i portar-les directament a altres indrets fa que aquestes persones arribin a la ciutat sense els recursos bàsics coberts, que no tinguin xarxa social ni familiar, que arribin sense allotjament i sense coneixement de l’entorn i dels recursos. Recordem que la forma més efectiva de canalitzar l’ajuda és fent aportacions econòmiques a les entitats que ja treballen sobre el terreny.
A més a més, recordem que en aquest cas, es tracta de persones que tenen la mobilitat oberta per la unió europea, poden moure’s sense restriccions i molts països han fet convenis amb els transports públics per oferir sortides gratuïtes (es cobreixen bitllets de tren i autobusos de forma gratuïta en diferents països d’acollida)
Tens un habitatge buit i t'agradaria cedir-lo com a allotjament per a persones refugiades. Com ho pots fer?
A nivell de Lleida ciutat, des de l’Empresa Municipal d’Urbanisme s’ha habilitat un e-mail on les persones que vulguin o puguin cedir habitatges de forma temporal puguin deixar les seves característiques i dades de contacte. Des d’allí es gestionaran els documents corresponents i entraran a formar part de la Borsa que l’Ajuntament tindrà d’habitatges d’emergències, com l’actual. Qualsevol persona que vulgui més informació pot enviar un correu electrònic a emu@paeria.cat.
A nivell de província, la Generalitat de Catalunya ha obert un correu electrònic per a totes aquelles persones que vulguin cedir algun espai, puguin enviar un correu electrònic a: acollida.igualtat@gencat.cat.
És recomanable, sempre que existeixin recursos municipals, de la Generalitat o de l’Estat espanyol, que les persones que arribin i necessitin allotjament ho facin en habitatges que no siguin privats ni a nivell individual.
Moltes de les persones que arriben tenen una xarxa familiar que els pot acollir. Si no és el cas, l’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i el mateix Ajuntament de Lleida han posat a disposició diferents espais on acollir aquestes persones, com els pisos d’emergències, les cases de colònies, els albergs o inclús, en alguns casos, s’han habilitat habitacions d’hotels.
Recordem que acollir una família en una habitació, dins un habitatge particular, pot comportar algunes implicacions com el fet de no tenir assolits els serveis bàsics com l’alimentació, la roba, no tenir assegurances, etc. És important pensar en la situació d’aquestes persones, sense parlar la llengua, per no caure en una revictimització. Com què el conflicte es preveu llarg és imprescindible que aquestes persones entrin dins del circuit públic d’ajuda i el sistema de protecció internacional.
La millor opció és que puguin estar en espais adequats, i a poder ser, amb la xarxa social i familiar a prop. Ara com ara, tampoc no sabem si les persones que acullin a casa seva a persones refugiades podran rebre alguna ajuda econòmica i cal pensar en la cobertura dels serveis bàsics.
Terratrèmol Marroc
Divendres 8 de setembre un terratrèmol de magnitud 6.8 a l'escala Ritcher, va sacsejar al Marroc. El sisme es va començar a notar a prop de les 23h a la ciutat de Marràqueix i es considera un dels terratrèmols més forts que s’han registrat al país.
L'epicentre del sisme va tenir lloc a Ighil, una població situada a uns 80 quilòmetres de la ciutat de Marràqueix, però també va afectar a altres ciutats en menor intensitat com Rabat i Casablanca.
Segons les últimes xifres aportades pel govern del Marroc, la xifra de morts ocasionats pel terratrèmol ha superat els 2.862 i en gairebé 2.562 ferits.
Les carreteres i vies de comunicació estan bloquejades i impedeixen que les ambulàncies arribin fins als ferits, i mentre els veïns i les autoritats s'afanyen per retirar la runa, les tasques de rescat i socors resulten difícils a causa del terreny muntanyós, el risc d’esllavissaments de terra i les grans distàncies.
En aquest primer moment, les organitzacions humanitàries estan donant suport als esforços de resposta immediata urgent. Davant les devastadores conseqüències del terratrèmol, i la situació d'emergència humanitària a la zona, i amb l'objectiu de ser resolutives, us deixem una sèrie d’informacions i d’enllaços que creiem que poden ser d’utilitat, però sobre tot recordar que es desaconsella recollides de material.
Tot i que les accions neixen de la bona fe i l’admirable solidaritat ciutadana, no sempre tenen un impacte positiu. Un dels perills d’aquestes campanyes és que el volum de la donació sigui tan elevat que acabi sent difícil de gestionar i sigui un destorb per les organitzacions humanitàries que treballen a la zona. La desconeixença de les necessitats reals de la població afectada, la petjada ambiental pel desplaçament, l’impacte sobre les economies locals o les restriccions duaneres dels països on es vol fer arribar l’ajuda són alguns dels motius pels quals també desaconsellem les campanyes de recollida de materials.
Des de la Regidoria de Cooperació, aconsellem que l’ajuda es faci arribar a través d’aportacions econòmiques a aquelles organitzacions humanitàries amb presència a la zona. Per aquest motiu, us adjuntem el següents enllaços, on trobareu informació relacionada, així com les vies per poder fer arribar les vostres donacions.
- La Generalitat de Catalunya, ha creat una pàgina per canalitzar la solidaritat a través de les organitzacions humanitàries amb presència a la zona com a mètode més eficient per tenir un impacte positiu. El govern, també posa a disposició telèfons per atendre emergències de persones afectades pel terratrèmol del Marroc.
- Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) fan una crida als ajuntaments i les institucions supramunicipals a sumar-se a la campanya d'emergència pel procés de reconstrucció i de suport a la població damnificada pel terratrèmol [...]. Per destinar fons a la campanya d'emergència, es poden fer arribar donacions tant públiques com privades.
- Des de Creu Roja, s'ha iniciat una campanya d'emergència per recolzar en les tasques de rescat i recuperació.
- De d'Intermón Oxfam, tenen obert un Fons d'ajuda d'humanitària, per cobrir amb rapidesa les necessitats bàsiques en desastres o conflictes.
- El govern del Marroc, ha obert un canal per fer arribar fons per atendre les emergències.
Segons informació de les entitats de la ciutat:
- Les companyies àrees Royal Air Maroc i Air Arabia, han obert una campanya de col·laboració, on cada vol que es realitzi inclourà el transport de 90kg de material.
Inundacions a Líbia
El passat diumenge 10 de setembre, la tempesta “Daniel” ha deixat, segons últimes informacions: 11.300 persones mortes i més de 10.000 persones desaparegudes a l'extrem oriental de Líbia.
Les dues presses que abastien d’aigua al municipi de la ciutat de Derna, es van enfonsar a causa de les pluges torrencials i van provocar les inundacions alliberant 33 milions de metres cúbics d'aigua i destruint tot el que es trobava al seu pas. La ciutat de Derna s’ha vist arrasada i ha desaparegut una quarta part, s’han destruït zones residencials senceres i bloquejat carreteres. Altres localitzacions que es van veure afectades són Al-Marj i Bengasi. L'embassament de la zona muntanyosa d'Al-Bayda es va desbordar i d'altres van rebentar.
Tot i que a la ciutat de Lleida no tenim associacions de persones originaries de la zona afectada, son moltes persones les que estan patint els efectes de les inundacions i a qui volem donar suport.
Actualment, des de la cooperació Catalana es recomana no fer una Crida d’emergència davant les inundacions de Líbia. Els motius principals són que, ni el Fons Català de Cooperació ni cap dels seus socis, han treballat a Líbia i per tant no poden intervenir amb entitats fiables que ja estiguin presents a la zona. No hi ha interlocutors oficials, ni entitats locals amb capacitats instal·lades per respondre a l’emergència, ni actors humanitaris presents a la zona.
A més a més, el context polític és altament complex: hi ha dos Governs nacionals, un de reconegut a l’Oest i un govern no reconegut a l’Est, on ha impactat el cicló Daniel.
En plena campanya pel terratrèmol al Marroc del passat 8 de setembre, la Cooperació Catalana i el Fons Català de Cooperació, del qual l’Ajuntament de Lleida n’és membre fundador, veu molt difícil poder mobilitzar recursos suficients per respondre amb oportunitat i efectivitat a la crisi del cicló Daniel a Líbia.
En aquest context, es recomana prioritzar la Crida d’emergència per Marroc. Concentrar esforços per tal que la Campanya de Marroc tingui impacte i hi puguem donar continuïtat un cop passat el primer moment d’urgència, en clau de reconstrucció post emergent. Aquest episodi, com molt dels altres que estem vivint en els ultimes mesos, ens demostren, una vegada més, el gran impacte que té l'emergència climàtica en les poblacions del món, especialment les més vulnerables.
Crisis a Gaza i Israel
El matí del 7 d'octubre del 2023, Hamàs i altres grups armats palestins de la Franja de Gaza ocupada van iniciar un atac sorpresa contra Israel. Van llançar milers de coets cap al sud del país i van creuar la frontera, atacant diverses localitats, on van dur a terme execucions sumàries i van segrestar més de 200 persones, en majoria, civils. Segons el Ministeri de Salut israelià, almenys 1.200 persones van perdre la vida i gairebé 3.500 van resultar ferides.
La resposta de les autoritats israelianes a aquests crims no es va fer esperar i van respondre a l'atac bombardejant la Franja de Gaza, després que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, declarés oficialment que Israel estava en guerra.
A això s'hi van anar sumant altres mesures, com ara l'establiment d'un bloqueig total sobre Gaza o l'ordre d'evacuar el nord de la Franja.
El 9 d'octubre, Israel va imposar un setge complet sobre Gaza impedint el subministrament d'electricitat, combustible i aliments, exacerbant una crisi humanitària ja urgent per a més de 2,2 milions de persones atrapades al seu territori.
El 13 d'octubre l'exèrcit israelià va instar la població del nord de Gaza i la ciutat de Gaza a evacuar el territori i desplaçar-se cap al sud de la Franja abans de 24 hores. Això suposaria el desplaçament forçós massiu de més de 1,1 milions de persones. Segons l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU, en una setmana des que van començar els atacs, més de 532.000 persones palestines ja havien estat desplaçades internament.
Algunes dades generals aportades des del Comitè Nacional UNRWA España - Agència de l'ONU per a persones refugiades palestines.
- Segons el Ministeri de Salut de Gaza, 5.087 persones han mort des del 7 d'octubre (2.055 infants) i 15.273 ferits (4.992 infants). El 62% dels morts són dones i nens/es.
- En total, prop de 1.400 persones israelianes i persones estrangeres han estat assassinades a Israel, segons han informat les autoritats israelianes, la gran majoria el 7 d'octubre (OCHA)
- De mitjana, els refugis tenen al voltant de 2,57 la capacitat per a la qual van ser dissenyats. El refugi més massificat, en el nivell més sever d'amuntegament, albergava 11 vegades més persones de les que deuria segons la capacitat per a la qual va ser dissenyat.
L'Alto el Foc entre Israel i Hamàs a la Franja de Gaza entra en vigor el 19 de gener del 2025, després de desacords entre les parts, a les 11:15h.
L'Alto el Foc inclou a curt termini l'alliberament de 33 ostatges israelians i de centenars de presos palestins i la retirada de les tropes israelianes de Gaza; i a llarg termini la negociació d'una "pau sostenible" i la reconstrucció de Gaza: amb el 69% de les infraestructures devastades i més de 47.107 persones palestines (nens i nenes, dones i persones malaltes majoritàriament) assassinades.
Actualment, l'Alto el Foc és fràgil en tant que sí hi ha un progressiu alliberament de les persones presses d'ambdós llocs i entra l'Ajuda Humanitària a Gaza, però el territori palestí ocupat no ha estat desmilitaritzat completament a les dates marcades per l'Acord.
Per a més informació podeu consultar la Web d'UNRWA, i concretament, podeu dirigir-vos a l'apartat actualitat per trobar les últimes informacions entorn el conflicte.
A més, us recomanem dirigir-vos a la pàgina d'Amnistia Internacional on trobareu més informació del conflicte, notícies, demandes de part d'Amnistia als països implicats i a la Comunitat Internacional, Posts, i altre contingut relacionat.
Terratrèmol a Myanmar-Birmania
Un terratrèmol de magnitud 7,7 va sacsejar Myanmar a les 13.20 hora local (7.20 hora a Espanya), causant importants danys en les infraestructures i fent témer un elevat nombre de morts. Només a Myanmar, les autoritats van reportar almenys 1.644 persones mortes, més de 3.408 persones ferides i 139 persones desaparegudes, però es tem que els nombres s'elevin a mesura que avancen les tasques de rescat. Creu Roja Birmania afirmà que "el 70 % de la ciutat de Sagaing (Myanmar-Birmania) está destruida".
Aquesta catàstrofe es produeix en un moment en què el país ja s'enfronta a una crisi multidimensional política, econòmica, social, sanitària i humanitària.
A la veïna Tailàndia, el seisme tamé ha arribat, esfonsant un gratacel en construcció a la capital, Bangkok, on hi ha almenys 83 obrers desapareguts i 17 persones mortes.
L'epicentre del terratrèmol es va situar a 16 quilòmetres al nord de la ciutat de Sagain i molt a prop de la segona localitat de Myanmar, Mandalay.
En aquest primer moment, les organitzacions humanitàries estan donant suport als esforços de resposta immediata urgent. Davant les devastadores conseqüències del terratrèmol i la situació d'emergència humanitària a la zona, i amb l'objectiu de ser resolutives, us facilitem algunes informacions i enllaços que poden ser d’utilitat. Recordar que es desaconsella recollides de material.
Tot i que les accions neixen de la solidaritat ciutadana, no sempre tenen un impacte positiu. Un dels perills d’aquestes campanyes és que el volum de la donació sigui tan elevat que acabi sent difícil de gestionar i sigui un destorb per les organitzacions humanitàries que treballen a la zona. La desconeixença de les necessitats reals de la població afectada, la petjada ambiental pel desplaçament, l’impacte sobre les economies locals o les restriccions duaneres dels països on es vol fer arribar l’ajuda són alguns dels motius pels quals desaconsellem les campanyes de recollida de materials.
Des de la Regidoria de Cooperació us informem que entitats com ACNUR, Metges del Món, Col·labora Birmania, Save the Children, Caritas o Oxfam Intermón estan donant suport a les zones afectades.