Cuba
Des de la Regidoria de Cooperació manifestem la nostra profunda preocupació per la situació de fam extrema que pateix la població cubana en aquests últims mesos, marcat per una greu crisi humanitària.
El Govern cubà ha adoptat mesures d'emergència, com la suspensió del transport o de la universitat i els hospitals estan en col·lapse per falta de medicaments i subministraments.
La captura de Nicolás Maduro pels EUA, el passat 6 de gener, es va traduir per a l'illa en el tall immediat dels enviaments de petroli des de Veneçuela. Recordem que els dos països tenien signat un acord geoestratègic en virtut del qual Veneçuela va arribar a enviar 100.000 barrils diaris de petroli a l'illa a canvi de l'"exportació de serveis professionals", és a dir, l'enviament de personal mèdic, educatiu, de l'àmbit esportiu i militars cubans.
Donald Trump, qui ha declarat l'illa comunista com una "amenaça per a la seguretat", ha posat aranzels a qualsevol país que li vengi combustible. Des de principi d'any, Cuba només ha rebut un enviament de cru de 84.000 barrils des de Mèxic, quan precisa 110.000 diaris, cosa que només cobreix un terç de les seves necessitats energètiques. Un assetjament petrolier que ha sumit el país en la pitjor crisi de la seva història, fins a declarar que el país entra a l'Opció zero, un estadi que va ser dissenyat als anys 90 per Fidel Castro com una mesura de contingència a la qual es podria arribar si la situació econòmica anava a pitjor, davant d'un hipotètic escenari de zero petroli, semblant a la situació actual.
Actualment, el país està immers en un racionament alimentari extrem, i ús de recursos alternatius per al transport, com la tracció animal, i la cocció d'aliments, amb carbó o biomassa. La població pateix talls d'electricitat de més de 15 hores i es troba sense gas des de fa dies.
El cèrcol petrolier dels EUA a l'illa ja ha tingut un impacte directe sobre el turisme, una de les principals fonts d'ingressos de Cuba. Per estalviar energia en plena temporada alta, el país ha tancat més d'una desena d'hotels en tots els seus pols turístics i ha reubicat els seus hostes. A més, les autoritats del país han informat aquesta setmana a les aerolínies que no hi ha combustible per a avions disponible als seus nou aeroports internacionals, almenys, durant un mes, fins a l'11 de març.
El 2024, les pèrdues pel bloqueig es van xifrar en 7.556 milions de dòlars, la qual cosa suposa un increment del 49% respecte al 2023 segons l'últim informe presentat per Cuba davant l'Assemblea General de Nacions Unides.
Cal recordar a més a més, que l'illa ha patit en poc temps dos huracans i dos terratrèmols que han deixat un rastre de destrucció, grans inundacions i interrupció de serveis essencials com l'aigua i l'atenció de salut, complicant encara més la crisi socioeconòmica en curs. Enmig de les contínues epidèmies de dengue a tot el país, el risc de brots de malalties transmissibles continua sent alt a causa de les prolongades inundacions, la falta d'accés a l'aigua potable i l'escassa higiene als refugis temporals per a la població evacuada. A més, aquesta situació augmenta la probabilitat de brots de malalties estomacals, infeccions respiratòries i altres malalties transmeses per vectors.
Per tot això, des de la Regidoria de Cooperació volem mostrar el nostre suport a la població civil, en qui repercuteix les decisions polítiques; així com demanar l'aixecament del bloqueig polític, econòmic, comercial i financer que el Govern dels Estats Units d’Amèrica manté contra Cuba i manifestar-se a favor d’unes relacions basades en el respecte a la legalitat internacional, la pau, la sobirania nacional, la llibertat i la cooperació entre ambdós estats.
En col·laboració amb el Casal d'Amistat amb Cuba, s'inicia dilluns la CAMPANYA D'AJUDA HUMANITÀRIA. El cartell amb tota la informació, aquí.
