REFLEXIONS I PREGUNTES FREQÜENTS

Moltes persones ens heu fet consultes sobre que és millor i que no a l’hora de triar les nostres accions solidaries. Us deixem les FAQS que ha preparat la Coordinadora d'ONGD i aMS de Lleida.

Conec una persona que ha arribat a Lleida des de Ucraïna, què he de fer?

Des del departament de Drets Civils de la regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes han organitzat el primer punt d’acollida a través del SAM – Servei Municipal Atenció Municipal.

El primer pas per aquestes persones es poder anar a les seves oficines per tenir un servei d’assessorament i filtratge de tots els passos que han de seguir aquestes persones que acaben d’arribar.

Dirigeix-te al departament de Drets Civils si vols conèixer en què hi treballen, o bé directament a la informació sobre l'acollida de persones migrades o a informació sobre Ucraïna.

Per què desaconsellem les recollides de materials solidàries?

Tot i que les recollides de material neixen de la bona fe i l’admirable solidaritat ciutadana, no sempre tenen un impacte positiu. Un dels perills d’aquestes campanyes és que el volum de la donació sigui tan elevat que acabi sent difícil de gestionar i sigui un destorb per les organitzacions humanitàries que treballen a la zona. La desconeixença de les necessitats reals de la població afectada, la petjada ambiental pel desplaçament, l’impacte sobre les economies locals o les restriccions duaneres dels països on es vol fer arribar l’ajuda són alguns dels motius pels quals també desaconsellem les campanyes de recollida de materials.

Ens unim a les recomanacions del FCCD quan demana NO fer enviaments:

- L'ajuda triga massa en arribar i es perd temps

- Les recollides de material als municipis suposen un impacte negatiu tant econòmic, ja que distorsiona les economies locals amb l'arribada de materials de fora, com medi ambiental, a causa de la petjada de CO2 que implica el transport fins al destí.

- El transport de materials cap a Ucraïna està sent molt difícil. En el cas de medicaments, cal complir els estàndards de l'Agència Europea de Medicaments i les agències nacionals de cadascun dels països on passi el transport.

 - Roba, menjar, medicaments i altres materials útils es poden comprar als països veïns que estan acollint la població que fuig de la guerra.

- Comprar el què calgui a prop implica: contacte proper amb la població afectada i necessitats locals millor identificades i validades.

- És molt més efectiu fer donatius econòmics a organitzacions especialitzades.

Ja hem recollit el material, com el podem fer arribar fins a Ucraïna?

Si ets una empresa o una entitat i disposes d’un cert volum de material que voldries donar, el Port de Barcelona pot rebre aquest material directament a l’espai logístic que ha posat la generalitat a disposició per atendre aquesta necessitat.

 Per coordinar la recollida d’aquest material el Banc d’Aliments de Barcelona s’està encarregant de l’organització de la recepció. Contacte per coordinar aquesta recepció al correu electrònic: help4ukraine@bancdelsaliments.org o trucar al telèfon del SAU del Port de Barcelona 932.986.000.​

Hauríem d'anar a buscar persones a la frontera d'Ucraïna per portar-les a Lleida o rodalíes?

Moltes persones ens heu trucat preguntant si calia o era prudent anar a buscar gent a la frontera per allunyar-la del conflicte armat i portar-la cap a Lleida. Les nostres recomanacions, sempre pensant en el benestar de les persones, és que NO es facin viatges exprés.

Són moltes les entitats especialitzades que estan treballant en la zona, ja s’han establert diversos corredors humanitaris i s’ha establert punts de suport en les fronteres per atenció a les primeres necessitats de les persones que arriben gestionats per ONGD.

Des de Medyka, enclavament fronterer polonès, ja és un punt clau on autoritats, institucions i ONG faciliten l’entrada, assistència i transport a qui fuig de la guerra d’Ucraïna a llocs segurs de tota la Unió europea, de forma ordenada i sobretot amb una seguretat cap a les persones afectades que no podem oferir individualment.

Anar a buscar persones i portar-les directament a altres indrets fa que aquestes persones arribin a la ciutat sense els recursos bàsics coberts, que no tinguin xarxa social ni familiar, que arribin sense allotjament i sense coneixement de l’entorn i dels recursos. Recordem que la forma més efectiva de canalitzar l’ajuda és fent aportacions econòmiques a les entitats que ja treballen sobre el terreny.

A més a més, recordem que en aquest cas, es tracta de persones que tenen la mobilitat oberta per la unió europea, poden moure’s sense restriccions i molts països han fet convenis amb els transports públics per oferir sortides gratuïtes (es cobreixen bitllets de tren i autobusos de forma gratuïta en diferents països d’acollida)

Tens un habitatge buit i t'agradaria cedir-lo com a allotjament per a persones refugiades. Com ho pots fer?

A nivell de Lleida ciutat, des de l’Empresa Municipal d’Urbanisme s’ha habilitat un e-mail on les persones que vulguin o puguin cedir habitatges de forma temporal puguin deixar les seves característiques i dades de contacte. Des d’allí es gestionaran els documents corresponents i entraran a formar part de la Borsa que l’Ajuntament tindrà d’habitatges d’emergències, com l’actual. Qualsevol persona que vulgui més informació pot enviar un correu electrònic a emu@paeria.cat.

A nivell de província, la Generalitat de Catalunya ha obert un correu electrònic per a totes aquelles persones que vulguin cedir algun espai, puguin enviar un correu electrònic a: acollida.igualtat@gencat.cat.

És recomanable, sempre que existeixin recursos municipals, de la Generalitat o de l’Estat espanyol, que les persones que arribin i necessitin allotjament ho facin en habitatges que no siguin privats ni a nivell individual.

Moltes de les persones que arriben tenen una xarxa familiar que els pot acollir. Si no és el cas, l’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i el mateix Ajuntament de Lleida han posat a disposició diferents espais on acollir aquestes persones, com els pisos d’emergències, les cases de colònies, els albergs o inclús, en alguns casos, s’han habilitat habitacions d’hotels.

Recordem que acollir una família en una habitació, dins un habitatge particular, pot comportar algunes implicacions com el fet de no tenir assolits els serveis bàsics com l’alimentació, la roba, no tenir assegurances, etc. És important pensar en la situació d’aquestes persones, sense parlar la llengua, per no caure en una revictimització. Com què el conflicte es preveu llarg és imprescindible que aquestes persones entrin dins del circuit públic d’ajuda i el sistema de protecció internacional.

La millor opció és que puguin estar en espais adequats, i a poder ser, amb la xarxa social i familiar a prop. Ara com ara, tampoc no sabem si les persones que acullin a casa seva a persones refugiades podran rebre alguna ajuda econòmica i cal pensar en la cobertura dels serveis bàsics.